La Migranya
buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online

MIGRAINES ET MAUX DE TÊTE.

Convertit en un problema social real, el mal de cap no es pot tractar a la lleugera i s’ha de tractar com la malaltia completa. En aquest llibre clar i pràctic, l’autor ofereix una avaluació integral en dues parts: en primer lloc, el que és un mal de cap, com es desencadena, com reconèixer-lo? Parla, no només de com tactar-la, sino també de com evitar-la amb l’estil de vida, consells de tractament al·lopàtic d’atac, a través de l’homeopatia, l’aromateràpia i l’ús dels oliogo-elements. En aquest llibre es parla de molts tipus de mal de cap: la migranya, la cefalea en raïms, neuràlgia supraorbital, cefalea psicògena, la malaltia de Horton, cefalea psicògena, cefalea psicògena en raïms, neuràlgia occipital, migranya basilar, espondilosi cervical, etcètera Parla dels tractaments més adecuats segons ell tots amb eficiència provada. El Dr. Delvaux respon a totes les preguntes que vostè fa sobre les migranyes i aporta solucions duradores que canviaran la seva vida. Jean-Loup Delvaux va ser director clínic de la Facultat de París i assistent d’Hospitals. Després va treballar durant 13 anys com a cap de departament en un hospital general. És autor de nombroses publicacions científiques i de nombrosos llibres de salut.

Migraine et maux de têteProposa algunes receptes de tisanes que no funcionen a tothom, però si les voleu provar…
Aquest llibre es pot comprar per Amazon.fr des d’Espanya.

 

 

 

 

_____________________________________

LA MÉTHODE ANTI-MIGRAINE

La migranya és una malaltia neurològica que afecta gairebé el 15% de la població mundial. Sovint subestimada pels que no la pateixen, pot ser molt dolorosa i fins i tot invalidant, el migranyosos sovint no poden suportar ni una mica de llum, ni el més petit soroll. Els avenços en la ciència avui en dia permeten una millor comprensió de les causes de la migranya i deconstruir els mites al respecte, però no hi ha la cura miraculosa. Dr. Elizabeth Leroux respon a moltes preguntes sobre la definició de la migranya, les seves categories i els seus mecanismes. Presenta els 3 eixos dels tractaments recomanats: El canvi dels hàllibre-en-frances2bits d’estil de vida, els tractaments amb fàrmacs per alleujar les crisis i les solucions de fons o preventives. Un llibre il·lustrat que recull les pràctiques i consells per ajudar els malalts de migranya, i també el seu entorn per no patir en silenci.

 

 

Tot i que el títol diu “méthode”, no hi trobareu cap mètode per deixar de tenir migranya, només consells i propostes… per mi ja força coneguts…

També es pot comprar a Amazon.fr, però no compreu la versió electrònica, he llegit que és de molt mala qualitat, no es llegeix bé.



8 nov. 2016

La migranya un problema laboral

Author: mcoll | Filed under: GENERAL, LA MIGRANYA

La migranya és un problema de salut, és evident, però en ser a més a més una malaltia de les anomenades cròniques és també un greu problema de salut laboral. Amb això vull dir que qualsevol problema de salut que es cronifica  afecta d’una manera o altra, a la vida laboral del que el pateix, segurament ens afectarà  en la qualitat de la nostra feina, perquè perdem o ens disminueixen determinades habilitats i/o en la quantitat, en el sentit que les nostres absències laborals són cada vegada més sovintejades, a la llarga ens acabarà repercutint tant en la quantitat com en la qualitat de la nostra feina, i així de mica en mica el problema laboral es va fent gros, gros … i pot arribar un moment en què siguem acomiadats de la nostra feina.migranya

És per poder visualitzar aquesta problemàtica, que una periodista està treballant en un reportatge on vol recollir el testimoni de persones que hagin estats acomiadades del seu lloc de treball per culpa de la migranya, si és el vostre cas, us prego que em contacteu a través d’aquest blog o del facebook: De professió migranyosa per poder ajudar a documentar aquest treball periodístic, crec que els/les migranyoses som els primers interessats en fer visible aquesta problemàtica.



No sé si he tocat fons, però avui ho he vist clar, la migranya és la meva companya de viatge i pel que sembla no té cap intenció d’abandonar-me,  si més no de moment, ho dissimula molt bé.

Ahir al matí em vaig llevar tard, com he anat fent aquestes darreres setmanes, tot i que em poso el despertador a 2/4 de 9 no el sento i no aconsegueixo aixecar-me abans de quarts de 10. Vaig esmorzar com cada dia cafè amb llet, torrades sucades amb tomata amb una mica de pernil, després em vaig posar una estona a l’ordinador. Vaig obrir els meus comptes de mail, vaig contestar els que calia, vaig estar fent deures del darrer curs que he fet per posar-me al dia dels social media i després vaig dinar.  És a dir, un dia com tants d’altres.  A la tarda cap a quarts de 6 la migranya va picar a la porta, vaig mirar d’espantar-la fent unes respiracions d’aquestes que he après darrerament i que abans d’ahir m’havien funcionat, em vaig posar gel al  front i em vaig  estirar al sofà, a 1/4 de 7 em va sonar l’alarma del mòbil, havia d’anar a buscar els meus fills a La Bisbal. Vaig agafar el cotxe, i els vaig anar a recollir.  Quan vaig tornar a casa vaig veure que la companya Migranya continuava insistint i vaig decidir prendre’m la primera pastilla, jo prenc un vasoconstrictor d’aquests de la família dels triptans, (els migranyosos ja sabeu de què us parlo),  al  cap d’una hora la companya no només continuava present sinó que ara anava acompanyada de vòmits i diarrea.  Em vaig prendre una cullerada d’un anti-vòmit i una altra pastilla com l’anterior. Us estalvio tots detalls del malestar, molt mal de cap,  ganes de que s’acabi tot,  desig de viure en un 10è pis i poder-me llençar sense tenir dubtes del resultat… Finalment demano al meu marit que no té migranya, però que hi conviu amb mi, que em porti al CAP. Anem a urgències, m’atenen bé i ràpid. M’expliquen el que ja sé: Que cal prendre el medicament de seguida que un sent que té migranya, em fan una exploració neurològica i comproven que tinc molt poc equilibri, ja saben que el meu neuròleg també ho sap i que per això m’ha programat una ressonància cranial per aquest mes d’agost. Finalment decideixen que m’injectaran un antiinflamatori i un relaxant muscular,   aquest tractament em permetrà dormir i reposar, que és el que em convé i cap a casa hi falta gent!

M’he despertat a les 5 del matí, com que dormo amb la finestra oberta he vist que ja clarejava, he vist el Montgrí,  es respirava un aire net, encara no se sentien els ocells, la meva companya Migranya ja no hi era, però la seva petjada si, em sentia cansada, abatuda, i decebuda.  He estat desperta molta estona i el meu cap ha començat a barrinar. La migranya m’està matant a pessigades, no sóc una persona normal.  Visc supeditada a la meva migranya.  Val la pena viure així? La migranya em domina, és la meva mestressa.

M’he plantejat que potser la idea del suïcidi no és tan descabellada, no us vull enganyar, no és la primera vegada que hi penso, però sempre m’atura el mateix, s’ho mereixen els meus fills i el meu marit? Tinc molt clar que si només pensés en mi aquesta seria la millor solució, la més pràctica, la menys costosa per al sistema i la més ràpida.  Aquest és un dels  inconvenients que té tenir persones al teu voltant que t’estimen i que t’estimes.. sé que els meus germans i alguns amics també patirien, però en contrapartida,  jo deixaria de patir per sempre!! Però de moment em sembla que els meus fills encara no m’ho podrien perdonar, per això aquesta solució en principi,  l’he descartat.

He anat rumiant, per a què pot servir algú com jo, que està en edat de treballar, però a qui la migranya incapacita dia si, dia també per fer bé la seva feina.  I de cop m’ha vingut una idea al cap, sabeu allò de si no pots vèncer l’enemic, uneix-t’hi,  doncs, he pensat, el meu enemic, el tinc ben identificat, és la MIGRANYA, no en tinc cap dubte.  Jo no sóc neuròleg ni ho seré mai, però de moment tinc més de 20 anys d’experiència com a migranyosa, he fet tots els tractaments farmacològics haguts i per haver.  I evidentment he anat provant tractaments alternatius fora del sistema sanitari convencional.

En aquest bog hi trobareu tant entrades que jo anomenaré DIARI, que seran les meves experiències del dia a dia amb la companya Migranya com les experiències ja viscudes, ja passades de la meva convivència amb la migranya. Com vaig saber que tenia migranya, els tractaments que ja he fet, anècdotes, enllaços interessants etc, i perquè no? opinions d’altres temes que també em poden interessar i que trobareu a l’apartat Lleure, viatges i altres.



Avui us deixo un enllaç al blog Desde el exilio, on hi ha una article molt interessant sobre els errors de las neuroinmunologia i una entrevista al neuròleg Arturo Goicoechea.Clica per anar a l'article

De passada aprofito per recordar-vos que properament tornen a fer un curs per a pacients amb migranya, o sigui migranyosos que vulguin deixar de ser-ho (aquesta darrera part és meva, però és ben real).

El curs només us funcionarà si esteu convençuts que No sou migranyosos, que només teniu migranya i per tant, podeu deixar de tenir-ne. Jo he fet el curs i si heu llegit les entrades del meu blog,  ja sabreu que m’ha anat molt bé. Per això us els recomano.

 

Aquí teniu la referència d’un altre llibre que parla de la migranya, aquesta vegada els autors són catalans:  Robert Bellvís i  Carles Roigllibre bellvis Roig

Migranya

Tot el que cal saber de les migranyes i el seu tractament

Una de cada sis consultes al metge de família és per causa d’una cefalea, i la migranya n’és la principal. Aquest llibre, adreçat als pacients amb migranya i als seus familiars, condensa la informació que els experts voldrien donar durant la consulta però que sovint no donen per falta de temps. Per resoldre la majoria de dubtes:

• Quins tipus de migranya hi ha i quin tractament tenen?

• És hereditària la migranya?

• Hi ha tractaments eficaços per als nens?

• Com influeixen l’estrès, la son, l’alimentació, la regla, l’alcohol, el cafè o l’esport en els atacs de migranya?

• A quina edat pot desaparèixer la migranya? En els últims quinze anys s’han produït grans avenços en el coneixement i el tractament de la migranya, de manera que s’ha millorat molt en la qualitat de vida dels pacients.

Preu: 15,50€
Col·lecció: Inspira, núm. 41
ISBN: 978-84-16139-12-5
Nombre de Pàgines: 144
Nombre d’il·lustracions: 5
Mides: 14,5 x 23 cm
Enquadernació: Rústica amb solapes
Data primera edició: Setembre del 2014

Jo no me l’he llegit, els dubtes que planteja ja me’ls conec,  per mi el llibre que m’ha estat més útil és el de l’Arturo Goicoechea.

 

Fa pocs dies la National Headache Fondation (USA) ha publicat els resultats d’un estudi que determina quins són els medicaments més eficaços per al tractament de la migranya. És en base a aquests resultats que teòricament es proposen els millors tractaments per combatre la migranya. Abans d’iniciar l’estudi s’ha fet també una recerca dels articles científics publicats sobre medicació per a la migranya en el període que va del 1998 al 2013, i després s’han dut a terme els estudis específics per a cada medicament. Com que l’estudi s’ha fet als USA, la nomenclatura és la d’allà, per això he buscat el seu corresponent a Espanya. És probable que alguns d’aquests medicaments tinguin més d’una versió. S’han analitzat els que us especifico a la llista que teniu a continuació:

Nom del medicament analitzat (USA)/ principi actiu

Nom comercial a Espanya

Almotriptan

Almogran*

Eletriptan

Relert

Frovatriptan

Frova (A Europa, a Espanya no l’he trobat)

Naratriptan

Naramig

Rizatriptan

Maxalt*

Sumatriptan

Imigran*/ Imigran Neo*

Sumatriptan combinat amb /Naproxen Sodium

Imigran combinat amb Naproxeno sódico cinfa */Antalgin

Zolmitriptan

Zomig*

dihydroergotamine

Tonopan* (conté altres principis actius)

Acetaminophen

Paracetamol* (genèric) / Gelocatil

Chlorpromazine

Largactil

Droperidol

Dehidrobenzperidol (crec que no es troba en farmacies, circuit hospitalari?)

Phenazone

No trobat

Aspirin

Àcid acetilsalicílic (genèric),  Aspirina

Diclofenac

Diclofenaco* (genèric), Voltaren

Ibuprofen

Ibuprofeno* (genèric), Espidifen, Dolorac i moltíssims més.

Ketorolac

Ketorolaco

Tramadol

Adolonta*, Zytram i altres

Tramadol combinat amb Acetaminophen

Adolonta combinat amb paracetamol

Octreotide

Sandostatin

Magnesium (sembla que es tracta de sulfat de magnesi, però no s’especifica res més)

No he trobat medicaments amb aquesta composició comercialitzats a Espanya)

Intravenous Valproate

Depakine* (jo no l’he trobat per administrar per via intravenosa, només l’he trobat en pastilles)

*Medicaments que jo he probat en alguna ocasió.

El primer que m’ha sobtat en llegir l’estudi, és que la majoria de medicaments que han valorat aquí s’utilitzen normalment com a analgèsics, per combatre el dolor de la crisi i no pas com a tractaments preventius, exceptuant el Depakine i el magnesi. El Depakine a mi me l’han receptat sempre com a tractament profilàctic i en el meu cas mai he notat cap efecte positiu, ans al contrari només he patit desagradables efectes secundaris, com la manca de concentració. En el cas del magnesi, el format que ells analitzen jo no l’he sabut trobar, aquí només conec el clorur de magnesi d’ Ana Mª La Justicia (en trobareu més informació al post que vaig fer el nov 2013 en aquest mateix blog)

http://socdaqui.blog.cat/la-migranya-i-el-magnesi/
Pel que fa a la resta hi ha un percentatge important de medicaments que pertanyen al grup dels anomenats triptants que en el meu cas són els més efectius per calmar les crisis però tenen diversos inconvenients, en primer lloc, són tots molt cars, tot i que la seguretat social en paga una part, continuen essent cars. En segon lloc provoquen diferents efectes secundaris, semblants als que provoca la cafeïna i/o el redbull. És un vasoconstrictor potent. I en tercer lloc, només se’n poden prendre 2 cada 24 h  i a vegades no són suficients. Però per mi un dels pitjors inconvenients és el fet que tots els que he provat m’han acabat provocant el que s’anomena efecte rebot, és a dir més migranya!
Com a conclusió de l’estudi proposa la taula següent:taula
Consideren només els del level A (nivell A) com a eficaços, el nivell següent com a possiblement eficaços i la resta com a ineficaços o inadecuats! Aquí teniu la conclusió que publica el web neurologia.com (Jo només l’he traduït al català)
Els fàrmacs més adequats per al tractament de les migranyes apareixen en una guia actualitzada que ha elaborat l’American Headache Society. Els investigadors van revisar la bibliografia científica recent i van concloure que determinades classes de fàrmacs eren efectius per tractar les migranyes agudes. Entre ells destaquen els triptans, la dihidroergotamina i nombrosos antiinflamatoris no esteroïdals, com l’àcid acetilsalicílic, l’ibuprofè i el naproxè.

A la guia també apareixen el butorfanol, com aerosol nasal, i la combinació de sumatriptan / naproxè i de paracetamol / àcid acetilsalicílic/cafeïna. Altres medicaments es classifiquen com ‘probablement efectius’ o ‘possiblement efectius’. Encara que els analgèsics opiacis potents com el butorfanol, la codeïna/paracetamol i el tramadol/paracetamol són probablement efectius per a les migranyes, els autors de la guia no recomanen la seva presa regular.

L’estudi conclou que quan es tria un fàrmac per a un pacient amb migranya, el metge ha de tenir en compte tant la seva efectivitat com els possibles efectes secundaris.
Sincerament trobo que les conclusions a les que han arribat són més aviat pobres… calia tanta investigació per arribar a aquesta conclusió?
En aquest enllaç podeu anar directament al doc de la font en pdf:Marmura_et_al-2015-Headache-_The_Journal_of_Head_and_Face_Pain

Aquí teniu l’entrevista que TVE va transmetre el 23 de gener de 2015. Malgrat que no parla de la migranya crec que és molt interessant la seva visió del cervell. Parla també del llibre que ha escrit recentment Usar el cerebro.

Facundo Manes

 

Avui us vull parlar dels resultats del curs que vaig fer a Gazteiz amb el Dtor Goicoechea el mes de febrer del 2014.

Els inicis de tot plegat:
A finals d’octubre, buscant informació sobre la migranya per anar farcint el blog que tenia operatiu des del mes d’agost del 2013 vaig descobrir el llibre Migraña, una pesadilla cerebral. Abans de llegir-me’l, vaig voler tenir més informació de l’autor,  Arturo Goicoechea i així vaig arribar al seu blog  https://arturogoicoechea.wordpress.com. A través del seu blog em vaig informar de qui era i què feia, i per primera vegada des de feia molt temps, vaig tenir la sensació de llegir coses noves i diferents sobre la migranya. Coses que vaig poder entendre i que em van semblar lògiques, tot i que interpretaven la migranya des d’una òptica que no tenia res a veure amb el que jo coneixia fins aquell moment, però que vaig entendre de seguida, em va semblar coherent i vaig voler anar més enllà.
Vaig contactar amb ell per sol•licitar una cita per visitar-lo a la seva consulta, l’Arturo és neuròleg. Em va contestar que ja no tenia consulta, que estava jubilat però que organitzava cursos per a pacients amb migranya al centre de Fisioterapia y Osteopatia Asier Merino-Maite Goicoechea i que podia posar-m’hi en contacte a través de www.escueladeldolor.com.

Vaig visitar el web, vaig contactar-hi i em van fer cinc cèntims del que feien. Em vaig comprar el llibre Migraña, una pesadilla cerebral i me’l vaig llegir. blog la migranyaEls vaig visitar per primera vegada el 2 de desembre de 2013.
Vaig assistir al primer curs intensiu que varen organitzar després d’haver-los contactat,  el 8 de febrer de 2014. Val a dir que després de llegir-me el llibre,  abans d’assistir al curs, ja vaig començar a posar en pràctica les seves propostes.
El primer que vaig fer va ser canviar la meva primera reacció al notar que em venia una migranya. Fins aleshores, la consigna dictada per tots els neuròlegs que m’havien visitat era: prendre un vasoconstrictor de seguida que notava que potser em podia atacar la migranya. Això que pot semblar molt senzill per a un no-migranyós, no ho és gens ni mica.
No va ser fins després d’assistir al curs, que em vaig començar a enfrontar seriosament contra la meva migranya.
No ha estat una tasca ni fàcil ni ràpida, però els resultats han estat espectaculars. Avui 7 de gener de 2015 us puc dir que fa 3 setmanes seguides que no he tingut ni un indici de migranya malgrat que durant aquest dies he posat en pràctica totes aquelles coses que fa més de 15 anys, m’havien prohibit i que teòricament eren grans desencadenats de la meva migranya. He menjat trufes, he desordenat els horaris dels àpats i de descans, he begut alcohol, m’he estressat comprant a darrera hora i a més a més ha fet tramuntana! Aquest darrer any he comprat 4 caixes d’Almogran, de 4 pastilles cada una, encara me’n queden 2. He tingut un promig de 4 dies de migranya per mes. L’any anterior vaig consumir més de 15 caixes i vaig tenir un promig de 16 dies de migranya per mes. almogran i caVA
Per aconseguir tot això, m’he hagut de barallar amb la meva migranya, això vol dir que quan he notat que em venia migranya no m’he pres res, he aguantat el dolor al principi només unes hores i finalment fins a 3 dies. No és gens fàcil, he intentat no canviar la meva conducta en funció de la migranya. Els èxits han vingut de mica en mica. Al principi em marcava petites fites, decidia que no em prendria res fins a tal hora, quan arribava l’hora i la migranya encara hi era, sovint allargava el termini i esperava una mica més fins que un d’aquests dies, oh sorpresa! La migranya va desapareixer! El primer dia que em va desaparèixer la migranya sense haver-me pres cap medicament vaig adonar-me que la cosa funcionava i aquest fet em va donar ànims i força per passar d’aguantar unes hores a aguantar fins a tres dies. M’ajuda el fet de pensar que si ho he aconseguit una vegada vol dir que és possible i que per tant val la pena tornar-ho a provar.
El meu objectiu, evidentment és que la migranya m’abandoni per sempre, per això quan tinc una migranya que no desapareix en unes hores, m’hi barallo i miro de no cedir al xantatge, si em prenc la pastilla ella guanya, en canvi si aguanto i al final desapareix, m’ho apunto com un èxit que m’ajuda a superar la següent, i m’estalvio també els efectes secundaris de la medicació, i per tant després d’una migranya de 3 dies no em queden seqüeles.
M’adono que és com si estigués sortint d’una addicció, intento trencar els esquemes del meu cervell, fer-li entrendre que no hi ha cap raó que justifiqui la migranya, no és gens senzill perquè contínuament rebo informacions falses, arreu es continua parlant dels detonants. Quan comento que tinc migranya sempre hi ha algú que em diu, és clar, és el temps, o vas massa estressada, o has menjat massa, has dormit poc… Davant d’aquest allau d’informació tòxica per al meu cervell, miro de combatre-la bé rellegint el llibre de l’Arturo o cercant noves informacions a la xarxa sobre el funcionament del cervell des de la neurociència. Estic contenta del resultat obtingut, però sé que no puc abaixar la guàrdia, però tampoc m’obsessiono quan algun dia no em sento capaç de suportar el dolor i acabo prenent-me una pastilla, intento no viure-ho com un fracàs, ans al contrari, penso que a la propera segur que me’n sortiré, i així a poc a poc assaborint els èxits com una gran victòria, he arribat a gaudir d’una qualitat de vida que feia 20 anys que no coneixia.

Per il·lustrar millor aquesta entrada, us proposo que la completeu visionant aquest video.

22 oct. 2014

LA PLASTICITAT DEL CERVELL.

Author: mcoll | Filed under: GENERAL, LA MIGRANYA, NEUROCIENCIA I MIGRANYA

Aquí teniu el video d’un programa de Redes de l’Eduard Punset on parla sobre els nous descobriments de la neurociència i la plasticitat del cervell.  Especialment interessant per als migranyosos que hagin entès que el problema de la migranya és un mal aprenentatge del cervell, i que gràcies a la plasticitat del cervell podem aconseguir que el cervell aprengui correctament. No és gens senzill però funciona. Si us interessa saber més coses sobre el cervell i la migranya també  us deixo l’enllaç al blog del neuròleg Arturo Goicoechea.

redes neurociencia

14 set. 2014

Entrevista amb Mariano Huerta a 8tv

Author: mcoll | Filed under: EL DOLOR, GENERAL, LA MIGRANYA

8tv entrev

L’any passat per aquestes dates vaig afegir una entrada al meu diari amb la companya Migranya perquè el fil conductor de la festa Major de La bisbal no havien estat els concerts, ni les activitats diverses, ni els àpats… el fil conductor de la meva festa major havia estat la Migranya! Aquest any però no ha estat així , i em fa molta il.lusió dir-vos que la Migranya ha estat la gran absent d’aquesta festa Major!

14 d’agost

Al matí vaig treballar, a la tarda vaig poder fer festa. L’any passat estava de baixa.

Com l’any passat la festa també va començar amb el pregó i el trencament del canti. Al pregó vaig decidir no anar-hi, vaig preferir allargar una mica la meva migdiada, tenint en compte que per alguna misteriosa raó que no conec, feia tres o quatre nits que no aconseguia dormir. Si que vaig anar a la cercavila que va ser llarguíssima però fantàstica, feia goig veure totes les entitats i associacions de la Bisbal i les colles geganteres convidades participant amb gent de totes les edats a la primera desfilada  de la festa Major. La veritat és que veient les cares d’il·lusió que envoltaven la cercavila ja podies intuir que allò era l’inici d’una gran festa Major com així ha estat. L’atre al.licient per serguir la cercavila, era, és clar,  la participació dels meus fills, la Marta i en Marçal.cercavila1

Com l’any passat a la nit, també varem anar a la barraca de gots de l’agrupament escolta per donar-los un cop de ma fins a la 1 de la matinada. La feina no ens va matar. Cap a quarts de dues vaig anar a dormir.

Oh sorpresa, vaig dormir bé i em vaig despertar tard i sense migranya!!

15 d’agost

El dia 15, també com l’any passat varem anar a dinar a casa dels meus pares, vam menjar i xerrar a gust i al vespre varem veure i sentir la tronada i la Promenada du Dragon, després vam anar a sopar a la Rigotaverna i a les 2 passades vaig recollir en Marçal i ens en varem anar a dormir.

16 d’agost

Uau!  em desperto tard i sense migranya!

Aprofito que és dissabte i tot està obert per comprar quatre coses i faig temps per anar a buscar la Marta que s’ha quedat a dormir a casa d’una amiga.

Passades les 3 de la tarda dinem tots quatre i en acabat fem una mica el manta/semi-migdiada i a la tarda porto els nens a la Bisbal i jo em quedo a la Rigotaverna dels geganters per donar un cop de mà, em poso a la planxa i vaig fent els biquinis i frankfurts que em van demanant… No parem fins que arriba l’hora del correfoc i comença a baixar la feina, aprofito per passar el comandament de la planxa a algú altre, em canvio la samarreta i me’n vaig cap al c/ ample amb la intenció de veure el correfoc.

correfoc gr

 

 

Ja han fet la part més espectacular a la plaça  i només enganxo una part del recorregut i el final amb els focs al  Castell. Com sempre final apoteòsic i focs fantàstics. Tornem a anar a sopar a la Rigo i cap a les 2 vaig a buscar en Marçal per anar cap a casa. Em poso a dormir cap a quarts de 3, cansada però sense migranya.

17 d’Agost

Em llevo sense MIGRANYA, esmorzem, se’ns fan les 2 i encara estem esmorzant, decidim que l’esmorzar és esmorzar- dinar i per tant ja no faig dinar. Anem a casa dels meus sogres a ajudar-los a baixar mobles, (canvien de pis) i tot seguit anem a la Bisbal els nens participen al ball de gegants hi anem amb la meva cosina i el seu fill a veure’ls.  En Jordi se’n torna a la Pera per continuar ajudant al trasllat de mobles. Ens quedem també a veure el ball de dracs i tot seguit  torno a anar a la Rigotaverna a muntar bikinis per a un regiment!!

Quan en Jordi torna de fer el trasllat i jo ja he acabart amb el munt de bikinis, decidim sopar i instal.lar-nos a la Rigo escoltant els èxits del 70, 60, 90, 80, un retorn al passat….De bones a primeres només escoltem, però quan ens n’adonem, ja no tenim ni taula ni cadira, o sigui que sense haver-ho decidit ja som al mig de la pista ballant els èxits del passat, un Remake Total!!

A les tres decidim parar, en Jordii se’n va a dormir, l’endemà treballa, i jo em quedo a fer temps fins a les 4 per recollir en Marçal , que avui fa un extra.

Em poso al llit passats 2/4 de 5, cansada, però sense MIGRANYA!

 

18 d’agost

És clar, ens tornem aixecar tard , faig un esmorzar curt, en solitud, els nens encara dormen i en Jordi  és a la feina i jo no tinc MIGRANYA!

Faig dinar, dinem a ¼ de 5!! Diuen que és bo.

Acabat de dinar una estoneta de panxing i altra vegada a la Bisbal. Deixo els nens i me’n torno a casa fins que arriba en Jordi. Decidim anar al concert d’en Joan Dausà! Fantàstic, és la primera vegada que el veiem en concert i ens agrada molt!

 

correfoc xiqui

Anem al correfoc xiqui, després sopem i donem la festa Major per acabada. Tornem a casa i a les 2 aproximadament em poso a dormi

L’endemà de la festa em desperto tard, però sense MIGRANYA.

Ela balenç de la festama Major, en relació a la migranya, és el següent:

Dies de migranya: 0

Pastilles preses: 0

Nota del meu estat d’ànim: 10!!

Què he fet per evitar la migranya?

Doncs, exactamant el contrari del que havia fet sempre.  No portar cap ordre en els horaris ni els àpats, he anat a dormir tard, m’he llevat qwan m’he despertat, he menjat quan he tingut gana, he descansat quan he pogut, he begut cervesa amb alcohol… i sobretot m’ho he passat bé!!

Avui us presento in llibre sobre la migranya que proposa teràpies i remeis naturals per combatre-la. No és un llibre nou. Crec que es va editar per primera vegada l’any 1992, però la informació que dona  és totalment vigent, ja que no es basa en la medicina occidental, bàsicament proposa fer una lectura del vostre cos i del vostre esperit tenint en compte la medecina tradicional xinesa. No tracta la migranya com una malatia aïllada, sino que en fa un anàlisi exhaustiu, analitzant el tipus de dolor, i identificant les possibles causes etc.

El podeu comprar fàcilment per internet, nou o vell o demanar-lo a una biblioteca pública. Jo l’he demanat a la de Palafrugell.

llibre La migraña

 
DADES DEL LLIBRE:

  • 13×21cm.
  • Nún de pàg: 96
  • Editorial: INTEGRAL
  • Llengua: CASTELLANA
  • Enquadernació: Rústica taps tova
  • ISBN: 8479013125
  • Any d’edicó: 1997
  • Lloc d’edició: Barcelon

21 jul. 2014

LA CAFEÏNA

Author: mcoll | Filed under: GENERAL

Aquí teniu una presentació molt interessant sobre la cafeïna, els aliments que la contenen i els seus efectes.

cafè

Aquesta és una presentació de la unitat docent de la  Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària molt interessant sobre els diferents tipus de dolor.

Si sou migranyosos  identificareu clarament el vostre dolor,  i com que  l’entendreu millor, potser , només potser, aquest fet us ajudarà a tractar-lo i afrontar-lo millor.

Clica a la imatge per veure la presentació.

imatge extreta de www.piensasalud.com

17 juny 2014

Sobre la migranya crònica.

Author: mcoll | Filed under: GENERAL

slide-1-1024

 

YouTube Preview Image

23 maig 2014

El coneixement és llibertat! ENTENDRE LA MIGRANYA.

Author: mcoll | Filed under: GENERAL, LA MIGRANYA

Aquí teniu un video en anglès que explica com es produeix la migranya, és en anglès però és molt gràfic i fàcil d’entendre. 

 

el coneixement és llibertat, coneixer la migranya

M’he pres la molèstia de llegir i traduir aquest article perquè considero que és molt interessant com explica com actua el cervell davant el dolor. Tenint en compte que el problema més greu dels migranyosos és com combatre el dolor  crec que aquest article és molt il·lustratiu i ens pots ajudar a entendre millor aquest maleït dolor!!

Al final de l’article teniu l’enllaça que us permetrà anar directament a la font.

El grau de dolor que sentim  és controlat pel nostre cap.

Per Marshall Allen,  8 de desembre de  2011. Extret de Health.USNEWS.

Traduit de l’anglès per M. Coll.

Els neurocientífics de l’Escola de Medicina de la Universitat de Stanford volien saber si el poder de l’amor era capaç de fer-nos superar el dolor físic. Per comprovar-ho varen fer l’experiment següent: Van reclutar 15 estudiants que estaven al principi d’una relació intensa i van sotmetre la seva mà esquerra a un estímul tèrmic prou intens com per provocar dolor, però sense provocar cap dany. Mentrestant se’ls mostrava una fotografia d’una persona. Quan els estudiants es van centrar en una fotografia de la persona que estimaven, tenien una sensació de cremor menys intensa que quan miraven una foto d’un altre conegut igualment atractiu. Així doncs, van arribar a la conclusió que els sentiments romàntics activaven  les regions del cervell involucrades amb els opioides endògens, els analgèsics naturals del cos i la dopamina, un neurotransmissor lligat als desitjos i les recompenses. Això no vol dir que per disminuir el dolor calgui buscar relacions amoroses, argumenta el Dr Sean Mackey cap de la divisió de la gestió del dolor de Stanford, però sí que demostra que les experiències emocionalment  gratificants poden estimular mecanismes cerebrals que ens poden proporcionar alleujament.Imatge

Atès que el cervell és l’epicentre del dolor en el cos, les estratègies naturals i medicinals per alleujar el malestar sovint s’hi concentren. Per exemple, quan ensopegueu i us feu un cop als dits del peu, els receptors de la pell dels dits envien senyals elèctrics a través de les fibres nervioses de la medul·la espinal i després al cervell. Algunes d’aquestes fibres funcionen  com cables telefònics aïllats i envien els senyals ràpidament, mentre que altres es connecten a través de connexions neuronals en xarxa i es desplacen més lentament .

En el cas d’un fort cop al dit del peu, els senyals es mouen ràpidament fins a les fibres nervioses aïllades del tàlem del cervell que actua com un repetidor i els dirigeix ​​a l’escorça sensorial. Els senyals són interpretats pel cervell com un dolor agut. Els impulsos més lents, viatgen a través de les fibres nervioses en xarxa i  es converteixen en un dolor palpitant que notem a tot el dit del peu, un avís per tal que tractem la zona amb cautela mentre es recupera.

Quan passa tot això, el cervell també envia missatges a la medul·la espinal que pot amplificar o esmorteir el dolor. Per exemple, un jugador de futbol pot trencar-se el menisc del genoll i gairebé no notar res enmig de l’emoció del joc. La majoria de la gent podem recordar experiències semblants, com per exemple quan descobrim morats que no recordem com ens els hem fet. Aquests fenòmens es produeixen a causa de la capacitat del cervell per filtrar el dolor mentre el cos s’encarrega d’assumptes més urgents. Aquest procés es coneix com el control inhibitori descendent neural, que pot ser molt diferent segons la persona, afirma  Andrea Trescot, un especialista en dolor de Jacksonville (Florida).

El centre de control emocional del cervell, dóna una segona dimensió a la resposta de com una persona sent o interpreta el dolor i el seu significat.  David Kloth de Danbury (Connecticut), un especialista en dolor i portaveu de American Society of Interventional Pain Physicians, afirma que la genètica, l’educació i les pràctiques culturals dels diversos grups ètnics poden influir molt en la percepció del dolor.

Per exemple, Kloth diu que les persones que van ser mimades o sobreprotegides pels seus pares quan eren nens cada vegada que patien petites lesions sense importància, es possible que quan siguin adults reaccionin desmesuradament a la més mínima  molèstia. Aquest condicionament pot contribuir al desenvolupament de problemes psicosocials com ara l’ansietat, la depressió, o l’estrès, que poden actuar com a amplificadors del dolor.

El dolor temporal o agut, causat per problemes menors, com un esquinç o una cremada, en general es resol un cop guarida la zona afectada. Però quan el dolor no desapareix, malgrat que la lesió ja s’ha curat, es possible que es produeixi un mal funcionament dels sistema nerviós, que fa que el cicle del dolor es perpetuï. En aquests casos, el diagnòstic i el tractament pot ser difícil degut al fet que els senyals de dolor poden repercutir en tot el sistema nerviós, amagant-ne  així la font original .

Mackey diu que la investigació ha demostrat que el dolor crònic s’ha de veure de manera similar a les malalties cròniques, com la diabetis, ja que és probable que requereixi el mateix tipus de creixement sostingut, pla de tractament integral. Però la comprensió i la utilització d’algunes de les opcions per a l’activació de la relació cervell -nervi continua sent fonamental per al procés.

La tria del medicament.

Mentre que l’objectiu ha de ser sempre per trobar la causa del dolor, la medicació es pot utilitzar per proporcionar alleujament a curt termini. Diferents fàrmacs aborden diversos aspectes de les vies nervioses i són eficaços en el bloqueig dels senyals de dolor impedint que aquests arribin al cervell, diu Charles Inturrisi, professor de farmacologia del Weill Cornell Medical College a la ciutat de Nova York . Aquestes són les principals categories:

  • Medicaments antiinflamatoris, que van des de l’aspirina a les drogues no esteroides i esteroides, actuen sobre els nervis que detecten el dolor a la perifèria del cos. En general són més eficaços en el tractament de problemes com l’osteoartritis, on els ossos es desgasten entre si , o en una ferida inflamada .
  • Medicaments anticonvulsius poden corregir l’activament  espontani de les neurones sensorials, com pot ser el cas de les hèrnies discals, el mal de cap , o la síndrome de dolor regional crònic. .
  • Els antidepressius que incrementen la capacitat del cervell per bloquejar els senyals de dolor descendents i treballar per moltes afeccions que comprometen la lesió del nervi. (No significa que la persona estigui emocionalment deprimida.)
  • Els opiacis i narcòtics sintètics es caracteritzen per activar amb gran afinitat i potència els tres tipus de receptors, tant en el sistema aferent (redueix l’activitat que ha d’ascendir per la via espino-talàmica), com en el sistema eferent (potencia la funció inhibitòria descendent) i també actua en el sistema límbic i cortical on hi ha una gran quantitat de receptors opioides, així no només suprimeix la sensació dolorosa sinó que disminueix la percepció desagradable o angoixosa del dolor, substituint-la per una sensació de benestar.

Els metges utilitzen opioides amb cura, perquè poden ser  addictius, ja que activen l’àrea tegmental ventral del cervell que es relaciona amb el sistema límbic i premia les  activitats plaents com menjar o tenir relacions sexuals. Els opioides són els més apropiats per al dolor agut, però es poden usar també, però amb molt de compte amb el dolor crònic, afirma Trescot .

Buscant el millor remei per al  dolor crònic.

  •  Un procés homeostàtic . Una forma d’ acupuntura mèdica que es practica cada vegada més als Estats Units combina el coneixement xinès, utilitzat des de fa més de 1.500 anys  amb una comprensió occidental de la neurofisiologia. Els acupunturistes col·loquen  agulles de fibra fina a diferents profunditats, sovint entre ¼ i 2 polzades a diferents punts dels cos (que ells consideren punts de cura),  depenent del diagnòstic . ImatgeLes agulles desperten els nervis i l’alliberament d’endorfines, que activen els receptors opioides a la columna vertebral i el cervell i així alleugen el dolor. L’acupuntura estimula l’alliberament de neurotransmissors, i l’augment de la seva producció sembla ser progressiva en els tractaments de llarga durada. “És un procés homeostàtic “,comenta Kaplan . L’objectiu és portar el cos a la seva capacitat normal d’auto – curar-se.
  • La ment sobre la matèria . Diferents investigacions han demostrat que les persones poden activar les seves vies descendents per bloquejar el dolor distraient-se amb el treball , la família o practicant aficions. Els estudis també han demostrat que la hipnosi clínica pot ajudar als pacients a aprendre com alterar l’activitat en àrees específiques del cervell, diu Mark Jensen , un psicòleg clínic i professor de la Universitat de Washington. Per exemple , las suggestió hipnòtica pot reduir la incomoditat del pacient en disminuir l’activitat de l’escorça anterior, l’àrea del cervell que processa la resposta emocional al dolor. Aquests suggeriments també poden dirigir-se a l’escorça sensorial , que determina els components las intensitat i el com se sent el dolor.

El Dr Mackey  està estudiant la manera d’ensenyar els pacients a gestionar el seu propi dolor. El 2006 va utilitzar exploracions funcionals d’imatges per ressonància magnètica per entrenar amb èxit a pacients per augmentar o disminuir conscientment l’activitat en les regions del cervell que processen el dolor. Mentre la investigació continua, Mackey espera que l’enfocament d’aquest procediment  amb el temps es vagi  perfeccionant prou com per permetre’n el seu ús generalitzat.

LOGO USNEWS

Clica aquí per anar directament a la font.

Cliqueu sobre el text per anar directament al document original.

la_migrana_cronica_vista_por_el_neurologo_y_el_paciente resultados del proyecto CIEN-mig (III)
Julio Pascual, Margarita Sánchez del Río, María Dolores Jiménez, José Miguel Láinez-Andrés,
Valentín Mateos, Rogelio Leira, Patricia Pozo-Rosich, Carlos Guzmán-Quilo

17 març 2014

La importància de la migranya.

Author: mcoll | Filed under: EL DOLOR, LA MIGRANYA

La importància de la migranya

13 març 2014

Què és l’estrés? Prog REDES. Eduard Punset.

Author: mcoll | Filed under: GENERAL, LA MIGRANYA

ESTRES Eduard Punset

13 març 2014

MIGRANYA I LESIONS CERVICALS

Author: mcoll | Filed under: EL DOLOR, LA MIGRANYA

Avui he descobert el web Your Headache Solutions (Solucions pel teu mal de cap) i xafardejant el seu contingut m’he trobat un article que m’ha interessat molt. Fent una anàlisi del llocs on tenim dolor quan patim un atac de migranya dedueixen quina part de la columna vertebral pot ser la causa del dolor. Basant-me en aquestes indicacions he decidit analitzar el meu mal de cap en relació a la columna.

cervical

Segons ells, quan el dolor es percep just darrere de l’ull, sovint és el meu cas, això suggereix que la part de la columna afectada és troba entre la 2a i 3a vèrtebra cervical. Si a més a més el mal de cap va acompanyat de nàusees es confirma una vegada més que el segment vertebral culpable és el mateix, o sigui entre la 2a i 3a vèrtebra.

Com que fa molt poc m’han realitzat un estudi de les vèrtebres cervicals, he anat a consultar-lo per veure si les lesions que han trobat coincideixen amb el que proposa el Watson Institute. El resultat de l’exploració constata que els discos intervertebrals més afectats són del C3 al C6, i en menor mesura també el C6 al C7. Així doncs he comprovat que en el meu cas, les lesions que m’han trobat no coincideixen amb el que suggereix la publicació.

27 febr. 2014

COM IDENTIFICAR UNA MIGRANYA

Author: mcoll | Filed under: EL DOLOR, GENERAL, LA MIGRANYA

Aquí teniu 18 signes diferents que us  poden fer pensar que teniu migranya o que esteu a punt de patir un atac.

Aquesta informació prové de la versió on-line de la revista nordamericana Health Magazine , per tant les dades  o estadístiques a les que fa referència són dels Estats Units. A final de cada explicació m’he permès la llibertat de fer el comentari sobre la meva pròpia experiència. (Traduït de l’anglès per M. Coll).

  • L’Aura

AURAabstract-lights-migraine-400x400Hi ha migranyosos que tenen migranya amb aura.  Les aures més comunes són visuals, com llums intermitents, taques o línies.
L’Aura  sol durar entre cinc minuts i una hora, amb un salt de fase  de 60 minuts abans que el mal de cap s’estableixi.
Hi ha malalts que  tenen aures sense patir cap mena de mal de cap ni migranya.
En el meu cas, jo no vaig començar a tenir aura fins fa poc més de 2 anys. La meva aura gairebé sempre és prèvia a l’atac de migranya. Algunes vegades es produeix durant l’atac de migranya i per tant és una característica més de l’atac.

 

  • La depressió, la irritabilitat o l’excitació

Els canvis d’humor poden ser un signe de migranya.
Alguns pacients se senten de cop molt deprimits sense cap raó aparent, comenta  el Dr Calhoun. En canvi d’altres estan eufòrics. Investigadors holandesos creuen que podria haver-hi  una possible relació genètica entre la depressió i la migranya, especialment en els casos de les migranyes amb aura.
Les dades presentades a l’Acadèmia Americana de Neurologia a la reunió anual del  2010 suggerien que la depressió moderada o greu podria augmentar el risc de patir  migranyes episòdiques i que aquestes finalment podien convertir-se  en cròniques.
Jo noto sovint canvis d’humor poc abans de tenir un atac de migranya, però no sempre és així. El que si que he notat és que les migranyes que van precedides d’un canvi d’humor sobtat i sense cap raó aparent solen ser més intenses.

  • La manca del son reparador

Despertar-se cansat o tenir dificultat per agafar el son són problemes comuns en les persones amb migranyes.
Alguns estudis demostren que hi ha certa relació  entre la manca de son reparador i la freqüència i intensitat de les migranyes.
Quan ja es té migranya, és difícil dormir bé.  Un munt de gent pateix insomni per culpa de la seva migranya, afirma Edmund Messina,  director mèdic de la Clínica de Dolor  de Michigan.  Aquesta incapacitat per dormir pot ser l’inici d’un cercle viciós, j a que la investigació suggereix que la manca de son també pot ser el  desencadenant de la migranya.
És exactament així, si no dormo bé tinc més possibilitats de tenir migranya, però sovint també la migranya no em deixa dormir, o el que encara em fa més ràbia, sovint és la migranya qui em desperta!

  • Desitjos

xocolataHi ha persones que  anhelen certs aliments, poc abans de patir  un atac de migranya. Segons el Dr. Messina,  un desig que sovinteja és la xocolata.

De moment no he tingut mai la sensació de desitjar cap aliment poc abans de tenir migranya, de fet abans em semblava que alguns tipus de xocolata em provocava migranya, però darrerament l’experiència m’ho ha acabat desmentint, puc menjar qualsevol tipus de xocolata i no em provoca cap problema.

  • Dolor pulsatiu en un o ambdós costats del cap

El dolor pulsàtil  és un signe clàssic de les migranyes.  El dolor punxant se sent sovint en un costat del cap.  En una enquesta en línia a  pacients amb migranya, la National Headache Foundation   va concloure  que el 50%  sempre  sentien  dolors pulsatius  en un costat, mentre que el 34% tenien aquest símptoma  sovint.

Jo noto aquest tipus de dolor en tots els atacs de migranya que pateixo.

  • Dolor als ulls

eye-pain-migraine-122x122Sovint notem un dolor darrera l’ull quan patim una migranya. Per això es freqüent  donar-ne la culpa a la fatiga visual. Són molts els que per aquesta raó van a l’oftalmòleg,  però aquest fet tampoc farà que el se mal de cap millori, afirma  el Dr Messina.

Molt sovint, sento un dolor fort just darrera l’ull després d’haver passat per un atac de migranya. En el meu cas, aquest dolor és un tipus de dolor residual, conseqüència d’haver patit un atac de migranya.

  • Dolor al coll

Molta gent diu: Em noto el coll rígid i després tinc  mal de cap.  Probablement aquesta és la primera etapa de la migranya, afirma  el Dr Messina. “O després d’una migranya  sento que tinc  el coll rígid  o  tinc  punxades  a la part posterior del  coll.

En una enquesta en línia, la National Headache Foundation va comptabilitzar que un 38% dels pacients de migranya sempre tenien dolor al coll i un 31% sovint manifestava que li feia mal el coll durant els atacs de migranya. (La Fundació rep el suport de GlaxoSmithKline, fabricant del fàrmacs per a la migranya.)

Jo formo part d’aquest 38% de pacients que sempre tenen dolor al coll , en el meu cas tan abans com després d’una migranya.

  • Ganes d’orinar sovint

bathroom-sign-400x400Si heu d’orinar sovint pot ser que això signifiqui que esteu a punt de tenir un atac de migranya. És un dels molts símptomes que experimenten algunes persones  moments abans d’una migranya. Aquests signes d’advertència, també coneguts com a  fase prodròmica  d’una migranya,  tan es poden  produir  només una hora abans de la migranya com  fins a 2 dies abans que aquesta es manifesti.

Aquest, juntament amb el badallar i el formigueig ,  és un dels pocs símptomes  no he tingut mai abans de tenir migranya.

  • Badallar

Badallar molt és una altra pista que ens indica que l’atac de migranya és a prop.  En un estudi realitzat el 2006 a la revista Cephalalgia,  es va poder  comprovar que  al voltant del 36% dels pacients amb migranya identificaven el fet de badallar sovint  com a un dels símptomes d’una migranya imminent.

  • El entumiment o formigueig

Algunes persones que pateixen de migranyes tenen aura sensorial.   Poden tenir sensació de formigueig o entumiment en diferents parts del cos, des de la punta dels dits,  fins al braç, la cama o fins i tot  a la cara.

  • Nàusees o vòmits

Segons dades del II Estudi americà de la migranya,  prenent les dades d’una enquesta feta per correu a  més de 3.700 persones amb migranya, el 73% experimenta nàusees i el 29% tenen vòmits. (L’estudi va ser finançat per un fabricant de medicaments.)

Una anàlisi recent de la National Headache Foundation  sobre la  Prevalença i  Prevenció de la migranya conclou que les persones amb nàusees freqüents relacionades amb migranya tenen un dolor més fort  i més problemes per aconseguir l’alleujament de la migranya que les persones que tenen poques o cap nàusea vinculada amb la migranya.  Podeu accedir a l’estudi clicant Study 66573305.

La meva migranya de vegades comença amb nàusees i acaba amb vòmits. Les migranyes que incorporen vòmits, en el meu cas són les més fortes i normalment duren més d’un dia.  

  •  La llum, el soroll o les olors desencadenen o empitjoren el dolor

Enmig d’una crisi de migranya, la víctima de la migranya tendeix a buscar refugi en un lloc fosc i tranquil. Els llums brillants i els sorolls forts poden desencadenar una migranya o intensificar-ne el dolor. El mateix passa amb certes olors.

Quan ja tens  migranya, les olors poden semblar més intenses i empitjorar les coses, afirma el Dr Calhoun.  Però una olor també pot desencadenar una migranya en una persona que no en tenia un abans de  va passar per davant del taulell de perfums.

La llum molt intensa i la pudor de fregit em provoquen molt sovint migranya.

  • L’activitat pot desencadenar o empitjorar el dolor

activitat walk-stairs-feet-400x400Les activitats rutinàries com caminar o pujar escales poden fer que el dolor de la migranya empitjori.  Algunes migranyes poden ser  induïdes per l’exercici (córrer, aixecament de peses) o esforç (activitat sexual).  Les persones amb mals de cap induït per l’esforç requereixen un examen minuciós per descartar causes subjacents, com ara un aneurisma cerebral.

Alguna vegada després d’un esforç físic he notat una mica de migranya, però normalment no és una migranya forta. 

  •  Dificultat per parlar

No trobar les paraules.  Dificultats en la parla pot ser un indici de la migranya que s’acosta.  Però com en el cas anterior si s’experimenten problemes en la parla per primera vegada, és aconsellable consultar al metge per  assegurar-se que aquest transtorn  no està relacionat amb un problema més greu, com un vessament cerebral.

Jo solo experimentar dificultat en la parla després d’haver patit un atac de migranya que ha durat més d’un dia.  

  •  Debilitat en un costat del cos

Si el braç queda flàccid, pot ser un signe d’una migranya. Algunes persones experimenten debilitat muscular en un costat del cos abans d’un atac de migranya.  Això també pot ser un signe d’un vessament cerebral, per això s’aconsella consultar a  un metge per descartar qualsevol altra causa.

També en aquest cas, per mi  la debilitat muscular és conseqüència d’un atac de migranya de més d’un dia.

  • El vertigen o visió doble

Un tipus de migranya, anomenada de tipus basilar migranya, pot causar marejos, visió doble o pèrdua de visió.  Algunes persones que pateixen de migranyes poden experimentar a més a més problemes d’equilibri.   En un estudi fet pel Dr Calhoun i els seus col · legues van trobar que hi havia relació entre la intensitat de la migranya i el mareig o vertigen.  Com més forta és la migranya,  més probable és que aparegui mareig o vertigen.  La conclusió és que sovint el mareig i el vertigen formen part dels símptomes de la migranya.

Abans de tenir migranya no tinc mai vertigen, en canvi si que  experimento  la visió borrosa.

  • La ressaca del mal de cap

dormint sofa blog la migranyaUn cop ha passat la migranya un pot tenir la sensació que el seu cos ha estat colpejat. En un estudi recent, els investigadors van entrevistar als pacients amb migranya i van trobar que es habitual  experimentar símptomes com ara fatiga, dificultat per concentrar-se, debilitat, marejos, vertigen i pèrdua d’energia després d’haver patit una  migranya.  Pot ser molt esgotador, afirma  el Dr Messina.

Malauradament jo també quedo feta una coca després d’un atac de migranya. 

imatge audio esradio

Però quines són les característiques del dolor crònic i del dolor neuropàtic?

Aquí teniu explicats aquests conceptes que us ajudaran a entendre millor el dolor que patim els migranyosos.

Conèixer i comprendre el dolor de la nostra migranya és el que ens permetrà  trobar les eines que ens ajudaran a combatre-la.Stressed Schoolboy with Head in Hands

 Conceptes bàsics que cal comprendre per entendre els diferents tipus de dolor.

 NOCICEPTORS

En la major part dels òrgans i sistemes del cos hi ha un grup especial de receptors sensorials coneguts com a nociceptors (abreviació del terme noci-receptor).

La característica essencial d’un nociceptor és la seva capacitat per diferenciar entre estímuls innocus i estímuls nocius.

Això és degut al fet que els nociceptors són capaços de codificar la intensitat d’un estímul dins del rang d’intensitats nocives, mentre que no responen o responen irregularment a estímuls d’intensitat baixa, si bé, el valor absolut de les intensitats nocives no és constant entre tots els teixits sinó que depèn de l’òrgan inervat.

Per la seva capacitat de respondre a estímuls dolorosos, els nociceptors han estat anomenats també  receptors del dolor , cosa que no del tot correcte ja que:

no totes les sensacions doloroses són degudes a l’activació d’aquest grup de receptors, ni qualsevol estimulació dels nociceptors comporta sempre la producció d’una sensació dolorosa, per aquests motius és més correcte utilitzar el terme ” nociceptors ” .

 TIPUS DE NOCICEPTORS

En funció de la seva localització i de les seves diferents característiques es distingeixen tres grups de nociceptors :

  1.  Cutanis
  2.  Musculars i articulars
  3.  Viscerals

NOCICEPTORS CUTANIS

Fins ara han estat els més estudiats, per la seva accessibilitat. Prresenten tres

propietats fonamentals :

a) Un alt llindar a l’estimulació cutània, és a dir s’activen només davant estímuls intensos.

b ) Capacitat per codificar la intensitat dels estímuls en el rang nociu.

c ) Manca d’activitat espontània en absència d’un estímul nociu previ.

Nociception-1024x903

NOCICEPTORS MUSCULARS I ARTICULARS

A nivell muscular dels nociceptors són terminacions de fibres que responen a ions potassi , bradicinina , serotonina i a contraccions sostingudes del múscul, o bé a estímuls com pressió , calor i isquèmia muscular .
Les articulacions estan innervades per nociceptors que responen a moviments articulars

nocius i són les terminacions de fibres aferents amielíniques. S’estimulen en presència de factors alliberats pel dany tissular i poden ser sensibilitzats per la inflamació local de la articulació.

NOCICEPTORS VISCERALS

Són els nociceptors menys coneguts , per la dificultat en el seu estudi . S’ha documentat

La seva existència en el cor, en els pulmons, en el tracte respiratori, als testicles , al sistema biliar, a l’urèter i úter .

Altres vísceres, especialment les del tracte gastrointestinal estan innervades per receptors sensorials no específics . Els nociceptors viscerals responen a estímuls capaços de causar dolor visceral , però només a intensitats d’estimulació per sobre del rang nociu , mentre que els receptors sensorials no específics responen tant a estímuls nocius com a intensitats d’estímuls inocus.

La major part dels nociceptors viscerals són terminacions que participen en les sensacions generades per la isquèmia cardíaca, irritació de l’arbre traqueobronquial , congestió i embolisme pulmonar, lesions testiculars, còlics renals i biliars i en el dolor del treball de part.

En resum els nociceptors transformen factors ambientals en potencials d’acció que es transmeten cap al Sistema Nerviós Central.

DOLOR AGUT I DOLOR CRÒNIC

La diferencia entre dolor agut i crònic es realitza més que en funció del factor temps , en base als diferents mecanismes fisiopatològics que els originen.

EL DOLOR AGUT és la conseqüència immediata de l’activació del sistema nociceptiu, generalment per un dany somàtic, de teixit, o visceral. És autolimitat i desapareix habitualment quan desapareix  la lesió que el va originar . Té una funció de protecció biològica, actua com un senyal d’alarma del teixit lesionat. Els símptomes psicològics associats són escassos i habitualment limitats a una ansietat lleu . Es tracta d’un mal de naturalesa nociceptiva i que apareix per una estimulació química, mecànica o tèrmica de receptors específics . dolor

EL DOLOR CRÒNIC, però, no té una funció protectora, i més que un símptoma d’una malaltia, és en ell mateix una malaltia.  No és un procés autolimitat,  pot persistir més enllà del per temps que dura la lesió inicial, fins i tot en absència lesió perifèrica. A més sol ser refractari a múltiples tractaments i està associat a nombrosos símptomes psicològics: ansietat crònica,  por, depressió, insomni i alteracions en les relacions socials.

DOLOR NOCICEPTIU I DOLOR NEUROPÀTIC

En funció dels diferents mecanismes neurofisiològics que els originen, es defineixen dos tipus diferents de dolor, el nociceptiu i el neuropàtic , que de fet representen els dos extrems d’un ventall de sensacions integrades en el sistema nerviós central.

 EL DOLOR NOCICEPTIU, també anomenat dolor normal, apareix en tots els individus i es produeix per un dany somàtic o visceral .dolor neuropático neurona

El dolor somàtics’origina per una lesió a nivell de pell, múscul, lligaments, articulacions o ossos . Es caracteritza per ser un mal ben localitzat, circumscrit a la zona

danyada, i que no sol anar acompanyat de reaccions vegetatives (nàusees, vòmits, diaforesis … ) .

El dolor visceral afecta òrgans interns, tot i que no totes les vísceres són sensibles al dolor. Es caracteritza per ser un mal  localitzat que s’estén més enllà de l’ òrgan lesionat.

Sovint es localitza en una superfície de l’organisme distant de la víscera que l’origina (per exemple el dolor en l’extremitat superior esquerra en l’angina de pit), és el que s’anomena dolor referit. Sovint va acompanyat de reaccions vegetatives.

EL DOLOR NEUROPÀTIC, anomenat també anormal o patològic  és el resultat d’una lesió i/o disfunció del Sistema Nerviós Perifèric o central.

El sistema nociceptiu es comporta de forma anormal, sense que existeixi cap relació causal entre lesió tissular i dolor. Una de les seves característiques més típiques és l’existència d’alodínia: aparició de dolor davant estímuls que habitualment no són dolorosos,  (així el frec dels llençols produeix dolor sobre una zona amb neuràlgia post-herpètica). Són exemples de dolor neuropàtic les monoradiculopatíes, la neuràlgia del trigemin, la neuràlgia post-herpètica, el dolor de membre fantasma,  la síndrome de dolor regional complex i diferents neuropaties perifèriques.

Es pot produir el dany somatosensorial sense dolor. L’aparició de dolor en absència de dany implica que hi ha una disfunció del sistema nerviós i, per tant, també es pot considerar com un mal “neuropàtic”. La migranya i la fibromiàlgia serien dolors neuropàtics (tot i que molts neuròlegs no hi estan d’acord).

Aquest document s’ha elaborat amb informacions de les fonts següents: Mecanismos de la transmisión dolorosa: anatomia y neurobiologia del dolor (editat per SCARTD). Clicant a la icona anireu al seu web.

scartd

i el blog  arturogoicoechea.wordpress.com Clicant a la icona anireu al seu blog.blog arturo Goicoechea

12 febr. 2014

Calendari 2014 de seguiment per a la migranya.

Author: mcoll | Filed under: LA MIGRANYA

calendari imatge

Avui us adjunto un document en pdf que podeu imprimir com a plantilla per omplir  el dia a dia de la vostra migranya.  És molt útil sobretot per quan inicieu un nou tractament per tal de poder comparar les dades entre l’abans i el després.  Jo el tinc penjat a la nevera.

CALENDARI MIGRANYA 2014

 

 

portaSi vareu llegir la darrera entrada del diari amb la companya migranya, ja sabeu que he decidit enfrontar-me a la companya per la porta del darrera, avui us explico la porta que he obert i que de moment m’ajuda a millorar el meu estat general. Si heu anat llegint el diari, també sabeu que no és la primera vegada que cerco alternatives a la proposta farmacològica, des de fa anys he anat provant diferents opcions que no sempre han tingut bons resultats. El ioga que tothom m’ha recomanat com a teràpia per estar més relaxat, a mi no m’ha funcionat, també he provat el Shiatsu que reconec que m’ajuda a dormir  millor, a reduir les tensions que sovint noto a l’esquena i per tant m’ajuda a estar més relaxada, però els seus efectes, en el meu cas, no són acumulatius, necessito fer sessions sovint per continuar notant aquests efectes beneficiosos. El meu darrer descobriment ha estat el treball de la veu i la respiració, reaprendre a respirar mitjançant la veu i el cant a través del mètode Wilfart. Aquest mètode utilitza la veu com un testimoniatge precís del nostre comportament respiratori, psicològic i energètic. (L’Alè és essencial i la Veu és una imatge de la nostra manera d’actuar en la vida). Amb diferents exercicis de respiració  i la veu aconsegueixo anar trobant les meves tensions i així anar-les trencant. Des que he iniciat aquest treball noto que respiro millor i  em sento més relaxada i segura a mida que vaig descobrint i coneixent les meves tensions i aconsegueixo alliberar-les. A diferència d’altres treballs, com el shiatsu, en aquest cas hi ha una part d’aprenentatge per part de la persona que el rep, que fa que part del coneixements/i o habilitats  quedin ja incorporat en el meu ésser i per tant em permet continuar treballant fora del marc de les sessions. A Barcelona hi ha diferents persones que treballen amb aquest mètode, però no totes estan reconegudes pel seu creador Serge Wilfart.

Si voleu saber-ne més us podeu informar al web oficial de l’Acadèmia de Serge Wilfart

:Serge Wilfart

Jo faig aquest treball amb en Jon  del Vas, si voleu podeu consultar el seu blog clicant a la seva imatge.Jon del Vas

diari migranyaFa dies vaig tornar a visitar el meu neuròleg, les notícies, no són gens bones, com en la darrera visita que li vaig fer, aquesta vegada també m’aconsella abandonar  un dels tractaments farmacològics que he estat prenent els darrers mesos. En la visita anterior vaig deixar el Depakine, que no només no m’havia provocat cap millora,  sinó que a més a més  m’havia fet notar els seus efectes secundaris, les meves mans tremolaven com no ho havien fet mai abans. Aquesta vegada el fàrmac abandonat és el topiramat. El problema d’ara és que el meu neuròleg m’ha comunicat que ja no hi ha cap més tractament farmacològic per provar. Bé si n’ha ha un, són les infiltracions de Bòtox, però em comenta que a part de ser molt cares, a la majoria de pacients que no els ha funcionat el topiramant normalment tampoc obtenen bons resultats amb el Bòtox, o sigui que no m’aconsella fer-ho. La veritat és que tenint en compte tot el que he anat llegint, tampoc em fa cap gràcia provar-ho. Quan li demano què puc fer a partir d’ara m’aconsella que comenci a explorar altres camps, teràpies alternatives, psicoteràpia… Ell ja m’ha ofert tot el que tenia, m’ha fet les proves mèdiques que asseguren que el meu cervell no te cap anomalia que pogués provocar la migranya i m’ha fet provar tots els tractaments farmacològics que teòricament podrien haver funcionat, la seva feina s’ha acabat. Em proposa que em prengui la vida tranquil·lament, que em relaxi i que eviti els desencadenants que fan que el meu cap s’enfadi i que jo ja tinc perfectament identificats i …aquí s’acaba la visita.

Si us digués que he tingut un disgust quan el neuròleg m’ha fet saber que la ruta farmacològica s’havia acabat, us mentiria, ja fa temps que m’he adonat que la migranya té mala peça al teler, no hi ha més cera que la que crema, per això ja fa temps que busco i rebusco altres solucions per combatre-la i abandonar-la per sempre com a companya. Val a dir que sobre el paper, o millor dit per internet corren propostes de tota mena i color que fan miracles arreu, però si una cosa m’ha quedat clara és que a la migranya se l’ha de combatre des del darrera, per davant, ja ho he provat i ja sé que no funciona, per això he pres la decisió d’intentar millorar el meu estat general i així ser més forta per lluitar contra la companya. A mi no em trobareu fent cap activitat que tingui per objectiu curar la migranya, per mi la migranya no s’ha de curar, s’ha de combatre i per combatre-la s’ha d’estar sa!! Aquest és el meu objectiu.

21 gen. 2014

MENOPAUSA I MIGRANYA II

Author: mcoll | Filed under: LA MIGRANYA

El text que us reprodueixo a continuació dona unes xifres molt diferents al de la Revista Neurología, segons el Migraine Trust només un 15% de les dones noten una milloria en la seva migranya un cop arribada la menopausa, en el que si que coincideixen tots dos textos és en el fet que hi ha pocs estudis i que durant els primers anys de la menopausa, la migranya tendeix a empitjorar… El text no està datat, però semblaria que és del 2012.

 L’inici de la menopausa.

 A partir dels 40 anys  la dona es torna menys fèrtil a mesura que els seus ovaris gradualment deixen de produir òvuls cada mes.  El temps que va des que els seus períodes  comencen a ser irregulars  fins que desapareixen del tot s’anomena  perimenopausa. La menopausa marca el moment en què la regla s’atura completament.  Aquest procés pot durar fins a vint anys . L’edat mitjana de la menopausa és entre els 51 i 52 anys, amb un rang  que va des dels  40 als 60 anys.socdaqui.blog.cat

La dona pot observar que durant la perimenopausa els seus atacs de migranya estan vinculats als períodes, aquest fet es deu a que els ovaris produeixen menys estrogen i els canvis en els nivells hormonals poden fer que els atacs de migranya esdevinguin més forts o més sovintejats.

En els pocs estudis que s’han realitzat, es suggereix que la menopausa fa que la migranya empitjori en un màxim d’un 45 % de les dones, entre el  30-45 % no  nota la diferència i només un  15%  millora.  Algunes dones troben que els atacs continuen seguint un patró cíclic anys després de la menopausa i la raó d’això no està gens clara.

Se sap que el cicle hormonal pot continuar durant alguns anys després de l’última menstruació, encara que els canvis hormonals no són suficients per provocar la menstruació però si per provocar migranya. De tota manera, es considera que com a molt el desencadenant hormonal un cop ja iniciada la menopausa pot durar entre 2 i 5 anys.  No obstant això, la migranya cíclica pot produir-se per raons diferents al cicle menstrual – els nostres cossos funcionen amb tot un sistema de diferents ” rellotges “, que també poden tenir un paper en la migranya .

Extret de www.migrainetrust.org Trad al català M.Coll

20 gen. 2014

LA MIGRANYA I LA MENOPAUSA

Author: mcoll | Filed under: LA MIGRANYA

Les dones que fa anys que patim migranyes ens atipem de sentir dir que potser quan ens arribi la menopausa la Sra Migranya ens abandonarà definitivament. Durant anys, cada vegada que sentia aquesta afirmació m’envaïa el desànim, davant la perspectiva dels suposats 20, 15 o 10 anys que com a mínim calculava que em faltaven per arribar-hi, ara però quan ja em vaig acostant als 50 començo a interessar-me pel tema i avui he començat a cercar que en diuen els especialistes del tema. Aquí us rreprodueixo el fragment que es va publicar a la Revista Neurología. Ànims a totes les dones que s’acosten als 50, potser formarem part d’aquests 2/3 que abandonen la Migranya per sempre!
AAN3PY
Igual que en l’embaràs, l’efecte de la menopausa en el curs de la migranya és variable . La migranya pot empitjorar en els mesos previs a la menopausa (perimenopausa), però després millora o fins i tot desapareix fins a dues terceres parts de les dones amb història prèvia de migranya. La resta de les pacients no experimenten canvis o fins i tot empitjoren de les seves crisis durant aquest període . En un petit percentatge de dones la migranya pot aparèixer per primera vegada després de la menopausa .
Durant la perimenopausa és molt freqüent que es produeixi un empitjorament de la migranya, sobretot en les pacients que presenten migranya associada a la menstruació, a causa de les fluctuacions hormonals que es produeixen en aquest període.

Extracte de : REV NEUROL 2008; 46 (6): 373-378 Migraña en la mujer. N. Raña y Martínez. (Traducció al català M. Coll)

Quan al nostre país tot just es comencen a plantejar si la seguretat social ha de pagar els tractaments de botox per al migranyosos, a fora ja fa temps que l’utilitzen i no paren de sortir veus a favor i en contra sobre la seva eficàcia,  tampoc queda clar que no tingui efectes secundaris. Es curiós comparar els diferents titulars que donen els  mitjans per a continguts d’informació molt similars que queda clar que provenen d’una mateixa font, i que uns decideixen incloure o obviar certs continguts.dona amb maldecap

A continuació trobareu un recull de retalls que s’han publicat en diferents mitjans sobre l’eficàcia del botox.  (cliqueu sobre notbot… per anar a cada contingut)

Titular-Document-Mitjà i Data de publicació

  • Botox muestra beneficio pequeño contra la migraña crónica notbot reuters health  Reuters health 8 jun 2010
  • El bótox servirá de poco para tratar la migraña, pese a tener esa aplicación notbox hoy com  hoy.com 8 feb 2011
  • No hay evidencia de que el Botox funcione contra la migraña notbot bbc mundo  BBC MUNDO 17 de febrer 2012
  • El botox no es tan efectivo contra la migraña como se pensaba notbox cnn mexico CNN MEXICO 25 abril 2012 
  • Bótox, ¿un potente aliado contra las migrañas? notbos elmundo es elmundo.es 25 abril 2012 
  • Las inyecciones de botox ofrecen un beneficio modesto en el tratamiento de la migraña crónica  notbox europa press Europa press 25 abril 2012  
  • El ‘Botox’ redueix fins a la meitat els dies que un pacient amb migranya crònica sofreix un brot sever notbot catalunyapress cat Catalunyaexpress.cat 8 maig 2013  
  •  El ´Botox´, tratamiento preventivo de la migraña crónica   notbot nueva españa La Nueva España, 8 maig 2013  
  • La Sanitdad pública financiará el bótox para tratar la migraña crónica notbot elpais com elpais.com 13 maig 2013 
  • El botox i la migranya Audio Ctalunya Ràdio  13 de set 2012