La Migranya
buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
2 ag. 2013

Diari de la meva companya Migranya -1-

Author: mcoll | Filed under: DIARI, EL DOLOR, GENERAL, LA MIGRANYA, SOBRE TRACTAMENTS I MEDICAMENT

No sé si he tocat fons, però avui ho he vist clar, la migranya és la meva companya de viatge i pel que sembla no té cap intenció d’abandonar-me,  si més no de moment, ho dissimula molt bé.

Ahir al matí em vaig llevar tard, com he anat fent aquestes darreres setmanes, tot i que em poso el despertador a 2/4 de 9 no el sento i no aconsegueixo aixecar-me abans de quarts de 10. Vaig esmorzar com cada dia cafè amb llet, torrades sucades amb tomata amb una mica de pernil, després em vaig posar una estona a l’ordinador. Vaig obrir els meus comptes de mail, vaig contestar els que calia, vaig estar fent deures del darrer curs que he fet per posar-me al dia dels social media i després vaig dinar.  És a dir, un dia com tants d’altres.  A la tarda cap a quarts de 6 la migranya va picar a la porta, vaig mirar d’espantar-la fent unes respiracions d’aquestes que he après darrerament i que abans d’ahir m’havien funcionat, em vaig posar gel al  front i em vaig  estirar al sofà, a 1/4 de 7 em va sonar l’alarma del mòbil, havia d’anar a buscar els meus fills a La Bisbal. Vaig agafar el cotxe, i els vaig anar a recollir.  Quan vaig tornar a casa vaig veure que la companya Migranya continuava insistint i vaig decidir prendre’m la primera pastilla, jo prenc un vasoconstrictor d’aquests de la família dels triptans, (els migranyosos ja sabeu de què us parlo),  al  cap d’una hora la companya no només continuava present sinó que ara anava acompanyada de vòmits i diarrea.  Em vaig prendre una cullerada d’un anti-vòmit i una altra pastilla com l’anterior. Us estalvio tots detalls del malestar, molt mal de cap,  ganes de que s’acabi tot,  desig de viure en un 10è pis i poder-me llençar sense tenir dubtes del resultat… Finalment demano al meu marit que no té migranya, però que hi conviu amb mi, que em porti al CAP. Anem a urgències, m’atenen bé i ràpid. M’expliquen el que ja sé: Que cal prendre el medicament de seguida que un sent que té migranya, em fan una exploració neurològica i comproven que tinc molt poc equilibri, ja saben que el meu neuròleg també ho sap i que per això m’ha programat una ressonància cranial per aquest mes d’agost. Finalment decideixen que m’injectaran un antiinflamatori i un relaxant muscular,   aquest tractament em permetrà dormir i reposar, que és el que em convé i cap a casa hi falta gent!

M’he despertat a les 5 del matí, com que dormo amb la finestra oberta he vist que ja clarejava, he vist el Montgrí,  es respirava un aire net, encara no se sentien els ocells, la meva companya Migranya ja no hi era, però la seva petjada si, em sentia cansada, abatuda, i decebuda.  He estat desperta molta estona i el meu cap ha començat a barrinar. La migranya m’està matant a pessigades, no sóc una persona normal.  Visc supeditada a la meva migranya.  Val la pena viure així? La migranya em domina, és la meva mestressa.

M’he plantejat que potser la idea del suïcidi no és tan descabellada, no us vull enganyar, no és la primera vegada que hi penso, però sempre m’atura el mateix, s’ho mereixen els meus fills i el meu marit? Tinc molt clar que si només pensés en mi aquesta seria la millor solució, la més pràctica, la menys costosa per al sistema i la més ràpida.  Aquest és un dels  inconvenients que té tenir persones al teu voltant que t’estimen i que t’estimes.. sé que els meus germans i alguns amics també patirien, però en contrapartida,  jo deixaria de patir per sempre!! Però de moment em sembla que els meus fills encara no m’ho podrien perdonar, per això aquesta solució en principi,  l’he descartat.

He anat rumiant, per a què pot servir algú com jo, que està en edat de treballar, però a qui la migranya incapacita dia si, dia també per fer bé la seva feina.  I de cop m’ha vingut una idea al cap, sabeu allò de si no pots vèncer l’enemic, uneix-t’hi,  doncs, he pensat, el meu enemic, el tinc ben identificat, és la MIGRANYA, no en tinc cap dubte.  Jo no sóc neuròleg ni ho seré mai, però de moment tinc més de 20 anys d’experiència com a migranyosa, he fet tots els tractaments farmacològics haguts i per haver.  I evidentment he anat provant tractaments alternatius fora del sistema sanitari convencional.

En aquest bog hi trobareu tant entrades que jo anomenaré DIARI, que seran les meves experiències del dia a dia amb la companya Migranya com les experiències ja viscudes, ja passades de la meva convivència amb la migranya. Com vaig saber que tenia migranya, els tractaments que ja he fet, anècdotes, enllaços interessants etc, i perquè no? opinions d’altres temes que també em poden interessar i que trobareu a l’apartat Lleure, viatges i altres.



Tags: , , , ,

2 Responses to “Diari de la meva companya Migranya -1-”

  1. Adriana Duelo Says:

    Bona nit,

    Sóc dietista-nutricionista especialitzada en migranya per dèficit de DAO. He llegit els teus últims articles i m’agradaria, si et sembla bé, que poguessim parlar per tal de compartir experiències i opinions sobre aquest tema.

    Moltes gràcies i felicitats pel blog!

  2. mcoll Says:

    Moltes gràcies pel teu comentari. Cap problema per compartir i parlar sobre el tema, sempre que vulgis.

Leave a Reply